Història en Obres - Liceu Femení de Lünen

model interpretatiu

redibuixat

Liceu femení de Lunen, plànols

anàlisi

El Liceu Femení de Lünen, Westfalia, va ser disenyat en 1956, cinc anys després del projecte de Darmstadt i es va desnvolupar en diverses etapes entre 1956 i 1962. L'edifici es situa al sud del centre històric de Lünen, més enllà de les seves muralles que es fonen amb una gran zona verda. Molt aprop de l'escola cap al nord, roman una església neogòtica que actua com una fita vertical amb la que l'escola, massa horitzontal i zigzaguejant, buscará contrastar-se.

El programa inicial corresponia al d'una escola secundaria per nenes, d'edats compreses entre 10 i 18 anys, dividides en tres grups o graus: inferior, mig i superior. Scharoun va organizar el projecte a partir d'una espina circulatòria que corre paral·lela a la antiga muralla i de la que es desprenen dos grups d'aules en planta baixa, corresponents als graus mig i inferior. Les aules del grauo superior es situen a la planta superior seguint la direcció de l'espina principal. Si be les aules a Lünen tenen una estructura més “universal” i flexible que les més especialitzades de Darmstadt, Scharoun insisteix en la creació d'una Klassenwohnung, és a dir, d'una identitat entre l'habitar i el pensar. Cada classe es composa d'un espai principal de docència, annex, lobby d'accés i espai extern. Per compatibilizar les dues funcions de classes de pisarra o seminaris, l'espai de l'aula adopta la forma d'un hexagon allargat que, junt amb un mobiliari lleuger, resol ambdós compromisos. La il·luminació s'aconsegueix mitjançant unes finestres claristori presents en tot el perímetre a les que se li afegeixen els panys vidriats complets que donen als espais exteriors adjacents. La relació entre aula i espai extern varia segons el grau, resultant més oberta en els graus inferiors i tancant-se en relació a un espai quasi claustral, en els graus mitjos. Els serveis es situen al final dels passadisos centrals de cada grup d'aules.

L'espai de la assamblea de l'escola, pasible d'utilització pública, es sitúa aprop de l'entrada principal que actúa com una cantonada en connexió amb el carrer a través d'un passeig peatonal. La forma poligonal i centrada de l'assamblea busca mostrar un exemple d'aquests espais aptes per l'intercanvi i el sentit comunitari que Scharoun havia convocat en les seves “aquareles de la resistència”. Els tres anfiteatres de ciències, separats pels laboratoris, es col·loquen al costat nord de l'edifici, en oposició a l'assamblea. Les classes d'arts i oficis es situen a la planta alta, sobre la primera part de la espina circulatòria i rematant pel costat oest la tira dels graus superiors. Un lloc de trobada cobert i orientat a sud s'extén en planta baixa, entre l'assamblea i les aules del grau mig, en un nivell més baix que el de la circulació principal, rebent la seva forma d'una serie d'elements independents que pretenen afavorir el moviment espontani del carrer o del pati.

(F.A.P.)