|
Pavelló Suís, plànols |
En 1930 la Fundació Suïssa encarrega a l'atelier de Le Corbusier i Pierre Jeanneret el projecte per a resoldre l’allotjament dels estudiants universitaris suissos, tradicionalment allotjats en estudis d’escassa qualitat en el barri llatí de París. D’aquesta manera es plantejava accés no només a un habitatge digne i alimentació a preus raonables, sinó també a les instal·lacions esportives i culturals de la naixent Ciutat Universitària Internacional de París (CIUP). Situat en una parcel·la assignada en l’extrem est del recinte, entre una sèrie de construccions en els “estils nacionals” de cada país, el Pavelló Suís havia de preveure una ocupació de 50 llits, cuines i serveis comuns per cada planta, oficines i habitatge per al director, i un àrea comuna capaç d’utilitzar-se com menjador o sala d’actes. Des de les primeres versions del projecte, Le Corbusier concep la solució organitzant les cambres per a estudiantes en un paral·lelepípede de quatre plantes de 49 m per 9 m, suspès sobre pilotis i estenent-se en el seu eix longitudinal a l’est-oest. En cadascuna de les tres primeres plantes es disposen a manera de pinta 15 cambres de 24 m2 perpendiculars a un corredor de distribució, solució a la qual l’arquitecte s’enfronta per primera vegada i que repetirà als projectes per a les Unités d’Habitation, la Casa de Brasil o la Tourette. D’aquesta manera el cos d’habitacions resta obert al sud cap al sol i les vistes dels camps esportius mitjançant un mur de vidre (pan de verre) i es tanca cap al nord deixant només petites obertures que il·luminarien els corredors. En contraposició a aquest volum regular, Le Corbusier situa cap al nord i l’accés des de la CIUP un volum baix dominat per la presència d’un mur corb de pedra amb els espais de serveis i accés en planta baixa i un altre més alt, també corbat que absorbeix el nucli de circulació vertical. Durant els tres anys en els quals Le Corbusier desenvolupa el projecte es prenen importants decisions per a l’elecció dels materials i les formes de l’estructura, abastant propostes de pilars en acer de secció doble T que al final es converteixen en sis pilotis de formigó de secció variable. Aquesta evolució troba ressonància en les columnes el·líptiques del Centrosoyus i en l’interès de Le Corbusier per les formes derivades de l’acció de la natura sobre ossos, trossos de fusta o conquilles, pròpies dels anys posteriors a 1930, en contrast amb les formes pures de l’època de les vil·les. Tot i que la proposta insistent de l’arquitecte va ser dotar a l’edifici d’una biblioteca i terrasses en el terrat –idea que el client mai va acceptar- el concepte general coincideix amb l'ideal utòpic de la Ville Radieuse: l’home conreant una vida sana entre l’esforç físic i mental dintre d’esdeveniments arquitectònics i espais lliures. En el Pavelló es plasma l’experimentació amb elements arquitectònics variats com els murs de pedra natural que trobem a la Vil·la Mandrot, el pan de verre de projectes contemporanis com la Ciutat de Refugi, l’edifici Clarté o l’ús de murs corbats lliures presents més tard a Ronchamp o Chandigarh. Cap al final dels Quaranta, Le Corbusier va incorporar un mural a la sala d’estar de la planta baixa, a on es desplega el imaginari plàstic visible a la seva obra de postguerra. (JT) |
Casa de Brasil, Ciutat Universitaria de París
Centrosoyus Ciutat de Refugi Edifici Clarté Unité d'Habitation a Marsella |
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2005 - Sara Florez Pazos, Alba Muñoz Navarro 2003 - Campistrón, Serte Serra 2003 - Marta Cordellana d'Areny-Plandolit, Ignasi Pineda Lleó 2005 - Xavi Villassevill -Bàrbara Blanch |
SBRIGLIO, Jacques. Le Corbusier : les Villas La Roche-Jeanneret = Le Corbusier: the Villas La Roche-Jeanneret. Paris : Fondation Le Corbusier BaselBostonBerlin : Birkhäusercop, 1997. BROOKS, H. ALLEN (ed.). The Le Corbusier Archive, 32 volúmenes. Paris i Nova York: Fondation Le Corbusier y Ed. Garland, 1982-84. CURTIS, William J.R. Le Corbusier: ideas y formas. Madrid: Hermann Blume, 1987(1a ed., Le Corbusier. Ideas and Forms, Londres: Phaidon,1986) LE CORBUSIER. Oeuvre Complète: 1910-1929, 1929-34,1934-38, 1938-46, 1946-57, 1957-65, 1965-69. Zurich: Artemis, 1971. LE CORBUSIER. Le Modulor 2-1955 (La parole est aux usagers). Paris: L' Architecture d'Aujourd'hui, 1955 y 1983. Ed. en castellano: Buenos Aires: Poseidón, 1962 LE CORBUSIER, RÜEGG, Arthur (ed.). Polycromie architecturale: Les claviers du couleurs de Le Corbusier de 1931 et de 1959. Basilea: Birkhäuser, 1997. |
Alvarez, Fernando. "Le Corbusier. Máquina, Memoria y Naturaleza" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |
Alvarez, Fernando. "Le Corbusier. L'espace Indicible I" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |
Alvarez, Fernando. "Le Corbusier. L'espace indicible II" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |