Casa Sherman Booth, plà nols |
Sherman M.Booth, advocat i apoderat de Wright, va encarregar-li el disseny d' una casa per a ell i la seva nova esposa, una Honeymoon Cottage en un barri residencial dels afores de Chicago, Glencoe, prop del Llac Michigan. Per alguna raó, aquest primer projecte no va anar més enllà dels dibuixos, però la cooperació Booth - Wright no es va acabar aquÃ, ja que aquest li va demanar que, dins el desenvolupament urbà de Glencoe, li projectés una Summer Cottage (construïda al 1911), dues estacions ferrovià ries -un mètode de transport vital de comunicació amb Chicago- i l'anomenat Ravine Bluffs Development. Aquest estava constituït per una mena de colònia presidida per una gran casa per al propi Sherman Booth (1915), envoltada de cinc més, totes construïdes amb peces prefabricades d'un sistema anomenat "American Ready-Cut prefabricated housing", variant-ne les mides, posicions, els dissenys de les xemeneies i les orientacions. La naturalesa abrupta del lloc, suposava la construcció d'un pont -l'anomenat Sylvan Road Bridge -que salvés el fort desnivell, d'un disseny semblant al que presentaven les perspectives del primer projecte.
Tot i que l'aspecte de la primera -segons Hitchcock, remarkable- casa Booth (1911) és encara molt proper a les tÃpiques prairie houses en quant a l' insistència en la horizontalitat, cobertes, detalls, ornamentacions, cortines o alfombres, aquest projecte presenta una sèrie d'aspectes nous. L'utilització de cobertes planes, les noves formes de relació amb l'exterior com pérgoles i galeries, i l'ús de materials més propers als de la naturalesa -en la linia de allò anunciat a l'escrit En defensa de la arquitectura (1908) ens permeten parlar d'un projecte de transició. Però la caracterÃstica més notable està representada per el emplaçament de la casa en un territori escarpat i de vegetació frondosa, diferent al espai més urbà i plá a on es situen la majoria de les prairie houses. Wright eleva la casa sobre la topografÃa, fomentant un recorregut de visuals canviants que parteix des d'un accés tangencial materializat per un pont que creua el barranc, travessa la casa fins arribar a les habitacions projectades en porches i jardineres.
La planta de l'habitatge està organitzada en base a dues eixos perpendiculars i un de secondari -corresponent a l'accès- i en les seves interseccions col·loca sengles llars de foc. Malgrat la persistència de les cobertes inclinades amb l'excepció important del sala, la composició es presenta com un joc de plans verticals i horitzontals reforçats pels recorreguts amb el contrapunt vertical de les ximeneies. La sala, tot i la seva important triple alçada i la seva notable coberta plana, ja no es al centre geomètric de la casa i participa d'un acurat joc de tensions amb altres peces significatives col·locades en els extrems dels eixos. Aquesta disposició ja no és la caracterÃstica de les prairie houses i porta molt més enllà l'interés per integrar l'interior amb l'exterior donat que permeten que l'edifici sigui penetrat per el paisatge. Dins aquesta intenció apareixen, també nous mecanismes com l'incorporació de lluernaris plans a la sala, la solució de la coberte plegada de vidre donada a l'hivernacle o les pèrgoles. La Casa Sherman Booth, juntament amb la Casa Herbert Angster (1911) comparteixen les llibertats compositives de Taliesin East (1911) i prediuen les qualitats orgà niques de la Fallingwater.
F.A.
|
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2005 - Abello, Amorós 2004 - Rosa Bertrán, Cristina Lopera, M.A. Alcalá 2004 - Aleix Borrell, Albert Castañé, LluÃs Jordi |
LEVINE, Neil. The Architecture of Frank Lloyd Wright. Princeton, NJ : Princeton University Presscop, 1996. BROOKS, ALLEN-HITCHCOCK, H.R. Y OTROS. Frank Lloyd Wright. Barcelona: Ed. Stylos,1990. TREIBER, Daniel. Frank Lloyd Wright. Traducción: Yago Barja de Quiroga. Torrejón de Ardoz : AkalDL, 1996. HITCHCOCK, Henry Russell. Frank Lloyd Wright: obras, 1887-1941. Barcelona: Gustavo Gili, 1978. ZEVI, Bruno. Frank LLoyd Wright. Barcelona: Gustavo Gili, 1985. PFEIFFER, Bruce Brooks. Frank Lloyd Wright. Barcelona-México : G. Gili, 1998. WRIGHT, Frank Lloyd (ed. por Yukio Futagawa). Frank Lloyd Wright, Vol 4: Monograph 1914-1923. Tokio: A.D.A.Edita, 1990. |
Alvarez, Fernando. "Frank Lloyd Wright. El regreso a la América de las maravillas" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |
Alvarez, Fernando. "Frank Lloyd Wright. El espacio único y las leyes de la Naturaleza" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |