Història en Obres - Edifici Bacardi a Santiago de Cuba

ISSN 1988-3765
Nº 05 / 2012
portal d'història de l'arquitectura moderna

Edifici Bacardi a Santiago de Cuba

1957 -

Mies Van der Rohe, Ludwig

Santiago de Cuba

edifici d'oficines, espai universal, galeria, llosa nervada, plataforma, simetria,

model interpretatiu

Bacardi Santiago de Cuba, planta de coberta

Bacardi Santiago de Cuba, planta principal

Bacardi Santiago de Cuba, vista interior planta principal

redibuixat

Bacardi Santiago de Cuba, plànols

anàlisi

L'edifici es troba situat a una parcel•la delimitada per dos carrers de tràfic rodat i situat a una zona molt oberta, sense construccions adosades als límits del solar. Topogràficament, existeix un desnivell significatiu entre un carrer i l'altre, del qual Mies en treurà profit al presentar el seu edifici sobre una plataforma a la que s'hi arriva a través d'un joc d'escales, reforçat plàsticament per dos murs. El primer dels murs serveix com a límit amb el carrer fins l'aparcament, situat al darrera, i l'altre, molt més important des del punt de vista projectual, delimita el podi per la cara sud-oest, creant un espai exterior en forma de pati al qual Mies prevei col•locar alguna escultura. De qualsevol manera, l'apropament mai és frontal, en tot el recorregut d'accès, l'edifici es percep de canto fins que ens trobem molt a prop de la entrada, sota el pòrtic.

El programa consistia en donar lloc a les oficines de la empresa productora del rom Bacardi. L'edifici es distribueix en dues plantes diferents: La planta superior –la més significativa i visible, recolzada sobre la plataforma- estava destinada a oficinistes i la inferior a les funcions secundàries, com magatzems, cafeteria, serveis. La planta superior era totalment lliure, els únics elements fixes que trobem són el cor de ventilació de terra a sostre, els murs independents de fusta de 2 metres d'alçada i les escales que baixen al nivell inferior. Amb aquests elements fixes sembla que s'arribin a diferenciar tres espais. Un més gran, que serviria per allotjar la gran sala de treball, un altre situat a la entrada i presidit per la escala que ens serviria de recepció i un altre que resta a ma dreta només entrar i que serviria de sala de reunions.

Estructuralment es tracta d'una coberta quadrada de 54 metres de costat, realitzada en formigó i sustentada per vuit columnes en forma de creu, dues per costat, també de formigó de 7 metres d'alçada. La coberta és una gran retícula de bigues post-tesades, amb un cantell de 1,5 metres de cantell i d'un cantell superior a la zona central de la coberta, responent al diagrama de moments en aquest punt. Una sèrie d'elements recorden les referències schinkelianes que enriqueixen les maneres de Mies: a la memòria de l'estilòbat clàssic que transmet la plataforma s'uneixen la reducció de secció a les columnes en forma de creu de formigó a la trobada amb la coberta, resolt amb una articulació en forma de ròtula que reinventa el capitell, els casetons de la estructura, o la expressió, en forma de metopes sobre el fris, dels rigiditzadors de l'ànima de les bigues. Els pilars no es col•loquen a les cantonades de la coberta, si no 15 metres cap a dintre, creant un voladiu espectacular que, juntament amb la col•locació retirada de 6 metres cap a dintre del tancament de vidre fumat, crea una zona fosca als alçats. Aquesta estricta separació entre la estructura envolvent i els elements definidors de l'espai, sorgida al primerenc projecte per a una sala de concerts de 1942 tornarà a repetir-se al museu Schäffer a Schweinfurt (1960) o a la Nova Galeria Nacional de Berlín (1962-68).

(FA)

obres relacionades

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

1999 - Rafael Delgado Romero, Cristina Gómez Aguado, Idoia Martínez Pineda
2005 - José Ma. Pellejero, Luis López

DREXLER, Arthur (ed.), The Mies van der Rohe Archive. Nueva York & Londres: Garland, 1986 (4 vol.)

COHEN, Jean-Louis. Mies van der Rohe. Traducción, Juan Calatrava Escobar. Madrid : Akal, 1998. (1º ed. Londres [etc.] : E. & F.N. Spon, 1996)

SCHULZE, Franz. Mies van der Rohe. Una biografía crítica. Madrid: Hermann Blume, 1986. (1º ed. Mies van der Rohe. A critical Biography. Chicago & Londres: University of Chicago Press, 1985).

SPAETH, David. Mies van der Rohe. Nueva York: Rizzoli, 1985. Ed. Castellano: Barcelona: G. Gili, 1985.

NEUMEYER, Fritz; Mies van der Rohe: la palabra sin artificio, reflexiones sobre arquitectura : 1922-1968. Traducción de Jordi Siguán. Madrid : El CroquisDL, 1995

CARTER, Peter. Mies van der Rohe at work. Londres : Phaidon, 1999 (1º ed.1974)

SAFRAN, Yehuda. Mies van der Rohe. Barcelona: Gustavo Gili, 2001.

LAMBERT, Phyllis (ed.). Mies in America.Montreal: Centre Canadien d'Architecture, 2001. Chicago: Whitney Museum of Contemporary Art, 2001

Mies van der Rohe. MoMA exhibitions 2001

comentaris/assaigs

Alvarez, Fernando. "Mies van der Rohe desde América" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009).

Màster Restauració de Monuments d'Arquitectura