La Sala d’oracions forma part del conjunt d’edificis que conformen l’Assemblea d’una nova capital legislativa prop de Dhaka a l’est del Pakistan, en els quals Kahn va començar a treballar cap a 1963 continuant fins la seva mort al 1974. Les autoritats paquistanís van quedar impressionades amb les primeres presentacions del treball de Kahn, però tenien una preocupació, les formes islàmiques dels edificis i de la mesquita, donat a que a Bangladesh existeixen una gran varietat de sectes religioses diferents, i entre elles molta tensió, la mesquita era només important per als musulmans. Kahn va solucionar el problema creant un espai únic de meditació per a tots, sense distinció de religió, un espai fins i tot per als no creients, orientat a la Meca però sense l’aparença d’una mesquita. Com a part del conjunt de l’Assemblea, complexa successió de espais servidors i servits- la Sala d’Oracions s’emplaça sobre la plataforma elevada per damunt del llac, a la banda oposada a l’entrada principal a l’Assemblea.

L’evolució del projecte passa per diferents estats, però la posició de la Sala d’Oracions es manté inalterable, sempre situada com a element de connexió i entrada. La forma va passar per 4 processos, 4 formes que establirien al final la forma definitiva.
1. La primera fase, es desenvolupa arran del primer viatge a Dacca, l’esquema bàsic eren dos quadrats enfrontats un girat respecte l’altre; la mesquita estava composada per una piràmide amb un minaret a dalt, que mostrava la entrada principal.
2. La segona evolució, al març 1963, es va mostrar en la planta, abandona la forma piramidal per continuar amb el quadrat, però amb una cúpula baixa pròxima al seu centre i amb un conjunt de minarets, similar a un engranatge que expandien la mesquita.
3. En la versió de l’any 1964, l’Assemblea gira 180 graus i col•loca darrere de la mesquita. En aquesta versió la mesquita ha evolucionat cap a una plaça circular amb quatre absis.
4. El següent pas, al 1966, va ser el retorn a la forma quadrada perfecta, amb 4 cilindres de llum a les cantonades, i un nucli d’articulació entre l’Assamblea i la mesquita. Aquest espai espai circular fora de la Sala, en el deambulatori, apareix com a pati de purificacions, seguint la tradició musulmana.

La mesquita s'utilitza com a porta més comú per la plaça sud, travessant el llac pel pont i entrant pel nivell inferior al hall de la sala d’oracions. Aquesta entrada esta composada per una sala-plaça amb 4 cilindres de llum a les cantonades, i 4 fragments de paret circular al seu centre. La forma de la sala, és un cub perfecte de 20x20, tant en planta com en secció, la planta esta composada per 4 cilindres de llum de 14,5 de diàmetre. La coberta, que en un principi retornava als orígens de la piràmide, va acabar finalment amb una coberta plana, per millorar la il·luminació interior i reforçar els cilindres de llum que quedaven més desdibuixats amb la coberta inclinada. A l’interior va evolucionar com a plans inclinats que composen la part superior juntament amb les obertures el·líptiques, que sorgeixen de la intersecció dels tres volums, el cub, el cilindre i els plans inclinats dels murs adossats a dalt de tot. A Dhaka es pot verificar la idea de Kahn que la Sala és l’origen del projecte, i que l’arquitectura és la creació de Sales, la planta és una associació de Sales, una simfonia de notes i acords ben definits: per això, la planta de Dhaka és una peça única indivisible.

(FA)