Història en Obres - Casa Carmen Portinho

model interpretatiu

Casa Carmen Portinho. Vista des del Sud-Est

Casa Carmen Portinho. Vista des del Nord-Oest

redibuixat

anàlisi

Affonso E. Reidy construeix aquesta casa per a la seva esposa, l'enginyera Carmen Portinho, cofundadora de la Revista da Diretoria de Engenharia (1932) -posteriorment Revista PDF. Prefeitura do Distrito Federal- i organitzadora en el Departament d'habitatge popular del Districte Federal (1947). La casa ocupa un terreny de 9.000 m² de superfície en declivi, al barri de Jacarepaguá, situat en una regió d'exuberant vegetació i marcada per generoses vistes cap a la ciutat de Rio de Janeiro. Reidy va concebre el projecte per a una casa de planta baixa en dos volums units per dues passarel·les i per una coberta en "V". Fidel al seu discurs racionalista, la curta memòria de Reidy resa: "La preocupació per evitar moviments de terra, sempre cars i perjudicials per al paisatge, justifica la solució escollida per a la residència que, projectada sobre un sol nivell, manté la part davantera sobre pilars. La planta està distribuïda d'acord amb les necessitats funcionals i a les vistes, les quals, lògicament s'haurien d'aprofitar. L'omnipresent naturalesa apareix sublimada en aquesta referència a les "vistes" al paisatge llunyà de la cidade meravellosa amb prou feines visible en les fotografies històriques, ocupades en mostrar els detalls de la casa i el seu entorn més immediat. Considerant que entre els temes freqüents de Reidy no està el de la casa unifamiliar (a part d'aquesta obra, es pot esmentar la Casa Couto i Silva a Tijuca, de 1953 i la casa de cap de setmana per a l'arquitecte a la Vall de Cuiabá, de 1959), aquest projecte adquireix el caràcter d'un experiment tipològic destinat a brindar models d'ocupació del suburbi residencial carioca.

En el volum d'accés, completament recolzat en la part més alta del solar, estan el garatge i àrees de servei. L'altre volum s'eleva sobre el terreny per mitjà d'una plataforma recolzada sobre pilotis que acompanya la inclinació natural del solar i allotja les estades principals del reduït programa: saló/ menjador, bany i dues habitacions. La diferència de cota entre el garatge i accés se salva per la rampa- passarel·la inclinada, disminuint així les dimensions verticals dels vuit pilars que sostenen el volum. La distribució en la part principal va ser organitzada al voltant del bany buscant respondre als problemes de caràcter funcional, així com a l'aprofitament de les vistes panoràmiques aconseguit mitjançant una gran finestra al sud-est de 13 metres de desenvolupament. Una nova passarel·la uneix la cuina amb el dormitori i el bany de la criada, delimitant un espai interior evocador de la figura del pati.

El resultat final assolit en aquesta casa, en la qual Reidy va viure amb Carmen Portinho entre 1952 i 1964, està significativament marcat per la seva coberta en forma de papallona, i les dues passarel·les que uneixen els dos blocs, permetent així que la vegetació natural en aquest punt es manifesti per sobre de les altures construïdes. La solució d'una coberta en dues aigües orientades cap a dins -anomenada "coberta papallona" o "coberta en V" va ser al llarg dels anys 40 i 50 un dels recursos plàstics freqüents entre els arquitectes brasilers, i com altres de l'època va tenir la seva matriu en l'arquitectura corbusieriana, en aquest cas la casa Errázuriz (1930). Pot comprovar-se com Reidy utilitza el recurs en d'altres obres com el Teatro Popular Armando Gonzaga (Marechal Hermes, Rio de Janeiro) de 1950.

(M.C.)