La realització d'aquest conjunt, es deu a la iniciativa de l'enginyera Carmen Portinho. Després d'una temporada a Anglaterra el 1945, on va tenir contacte amb els treballs de reconstrucció de barris i ciutats angleses, Portinho va participar en la creació del DHP - Departament d'Habitação Popular , un organisme vinculat al municipi de la ciutat del Rio de Janeiro. El 1947, l'organisme citat va encarregar a Affonso Eduardo Reidy l'elaboració del projecte del conjunt, que ocupa avui un 17% d'un solar de 52.000 m2, ubicat al barri Benfica situat a prop del centre de la ciutat de Rio de Janeiro. El programa de necessitats està dividit en quatre blocs d'habitatges, un centre de salut, una à rea comuna de safareig, una escola primà ria i guarderia, un gimnà s, una piscina i uns vestidors. El complexe va passar a ser conegut com el Conjunt Pedregulho , pel fet que el seu edifici principal està construït sobre el penya-segat oest del morro del mateix nom, sobre el qual es disposaven uns grans dipòsits d'aigua potable per a la ciutat, raó per la qual es disposava d'aquest gran solar. Des de la seva execució fins avui continua sent un dels experiments arquitectònics moderns destinats a la construcció de baix cost de major importà ncia al Brasil. Els edificis destinats a l'escola, al poliesportiu i al vestidor tenen usos complementaris entre si, encara que també funcionen de forma independent. L'escola, que està reservada per a aproximadament 200 alumnes, és un volum únic construït sobre pilotis on s'ubiquen les cinc classes, els serveis, la biblioteca i l'administració. L'à rea coberta de la planta baixa està delimitada en un dels seus costats per un mur corb generat a partir de les corbes de nivell naturals i funciona com a espai d'esbarjo per als alumnes. A la planta on són les aules s'accedeix per dues rampes cobertes que en el seu nivell intermedi connecten l'escola amb el poliesportiu, que al seu torn està format per un altre bloc independent situat en paral·lel a l'escola. Des del tram inicial de la rampa s'accedeix al poliesportiu i pujant un tram més s'arriba a les aules. Un altre volum, perpendicular al poliesportiu, constitueix els vestidors, ambdós units per un porxo de circulació que delimita, a partir de la unió entre els dos edificis, una "L". L'espai configurat per aquests determina la implantació de la piscina. L'escola està projectada sota una única coberta inclinada que es prollonga sobre les rampes d'accés, el poliesportiu és una volta única que abriga la pista destinada a les activitats esportives, mentre que els vestidors són un bloc format per una seqüència de voltes relacionades entre si. Malgrat que els tres edificis estan diferenciats per les seves volumetries, les quals corresponen a les diferents funcions desenvolupades en ells, Reidy estableix un expressiu dià leg entre els edificis per mitjà d'elements de connexió com rampes i porxos, aixà com pel seu emplaçament que a partir d'eixos d'alineació entre els edificis i els seus components estructurals determinen un intent de crear un conjunt on els espais buits són tan fonamentals com els propis edificis. La complexitat volumètrica instaurada a partir del vincle entre la coberta inclinada i les voltes que conformen el conjunt ja van estar presents en altres projectes de l'arquitecte, com a l'edifici seu de la Viação Férrea do Rio Grande do Sul (1944), o d'altres arquitectes com Oscar Niemeyer, a la casa per a Juscelino Kubitschek a Belo Horizonte i, poc temps després, a l'estació d'autobusos de la ciutat de Jaú projectada per Vilanova Artigas, convertint-se en una solució recurrent en els projectes del perÃode i marcant significativament la producció moderna Brasilera. (M.C.) |
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2002 - Jose Ramos Temiño, Josep Mª Solé |