|
model interpretatiu
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
redibuixat
|
Casa al Jardí del MoMA. Plànols |
anàlisi
|
El 1948, 11 anys després que Marcel Breuer arriba als Estats Units, el MoMA va dedicar una exposició a la seva feina, seguida d’un catàleg organitzat per Peter Blake. Probablement com a conseqüència d’aquest contacte, Breuer va ser convidat per una altra exposició, The House in the Museum Garden, organitzada per la mateixa institució entre abril i octubre de 1949. Es tractava de la Construcción d’una casa tipus pensada per als suburbis de les ciutats nord-americanes i destinada a la família nuclear d’aquell país. Quan s’acabés l’exposició, els plànols podrien ser comprats i la casa construïda. La casa era bàsicament un rectangle de 6 x 20m ubicada perpendicularment al carrer 54 Oest en un jardí proper al museu que simulava una parcel·la hipotètica d’un barri-jardí als suburbis de qualsevol ciutat nord-americana. El material predominant era la fusta de xiprers, no solament en el seu acabat exterior, sinó també en els contraxapats estructurals i els falsos sostres. El conjunt es recolzava en el terra sobre una llosa i sabates de formigó armat. L’exterior s’organitzava a través de paviments, murets baixos de pedra i balles de fusta. Breuer ja havia provat aquest concepte un any abans a la casa Robinson (1946-48), tanmateix, en aquest cas, formava en planta una composició que recordava el seu període de formació a l’Alemanya de la Weimar. La organització del programa —en línia— en una planta allargada seguia una lògica ja comprovada en projectes com la Casa Hagerty, els cottages Chamberlain i a Cape Cod. Tanmateix, a diferència d’aquestes, la casa per al MoMA es recolzava completament sobre el terra i la terrassa/mirador va ser substituïda pel perllongament del paviment exterior, justificant l’ús de plans i murs exteriors. Per tant, podem dir que Breuer va juxtaposar aspectes presents als dos tipus de cases que havia començat a desenvolupar en aquella dècada: la casa binuclear i la casa de planta allargada. En comparació amb la resta de la seva obra, en aquesta casa resulta molt novedós l’ús de la coberta en papallona; Breuer la havia utilitzat per primera vegada a la casa H per al concurs Designs for Post-war living, a la casa Geller I i a la Casa Robinson. No obstant, al jardí del MoMA, aprofita l’alçada generada per l’asimetria de la coberta per ubicar el dormitori principal —accessible des de l’interior i de forma independent per una escala exterior situada sobre el garatge i soterrada aproximadament 0,90m respecte ala resta de l’habitatge. Aquests espais (garatge, dormitori principal i saló) s’organitzen en nivells entremitjos aconseguint una riquesa espaial interior molt propera a la de la seva primera casa a Lincoln. Encara que es cert que aquesta estratègia ja estava present a la casa Errazuris (1937) construïda per Le Corbusier a Xile o exemples més coetanis a Llatinoamèrica, en especial a Brasil, amb tot, el cas de Breuer es justifica com un mecanisme desenvolupat al si de la seva obra. La casa al jardí del MoMA va materialitzar el ràpid grau de maduresa aconseguit en una contundent experimentació al voltant de la casa unifamiliar nord-americana i la seva vinculació als suports urbans associats a ella: la parcel·la limitada dels suburbis nord-americans, el refugi a la vorera del riu o els enormes solars de les luxoses àrees que es disseminaven propers als grans centres urbans. (M.C.) |
obres relacionades
|
Casa Breuer I
Casa Breuer II Casa Carmen Portinho |
bibliografia
|
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2007 - Julio Álvarez |
|
BREUER, Marcel. Sun and Shadow. The Philosophy of an Architect. New York: Dodd Mead & Co., 1955.
BLAKE, Peter. Marcel Breuer: Architect and Designer. New York: Museum of Modern Art, 1949. |
comentaris/assaigs
|
|
Peris, Marta. "El museo Whitney en Manhattan" |
