Història en Obres - Pavelló de l'URSS

model interpretatiu

redibuixat

Pavelló de l'URSS, plànols

anàlisi

Al novembre de 1924 es va convocar un concurs per a l’elaboració d’un projecte per al pavelló de la Unió Soviètica a la Exposició Internacional d’arts decoratives de Paris de 1925. El concurs va contar amb la participació d’arquitectes de diferents orientacions formals, des d’aquells encara propers al classicisme com I.A Fomin o V. Shchuko, o els que militaven a les files constructivistes com M. Ladovskij, V.F. Krinski,M. Ginsburg, I. Golosov i qui seria el guanyador del concurs, Konstantin Melnikov. Les bases deixaven clar que el projecte devia expressar la ideologia de la URSS com a estat obrer i camperol i la unió fraternal de les diferents nacionalitats sota la bandera de la revolució socialista del 1917. Tanmateix, establien que la construcció havia de ser de fusta i la superfície , d’uns 325 m2, resolta en dos nivells. El nivell inferior havia d’estar dedicat a la varietat ètnico-cultural de les nacions que conformaven la Unió i el nivell superior, a mostrar l’interior de quatre espais significatius: un club obrer, una casa obrera, una sala de lectures, una llar infantil, com una manifestació de la nova societat.

Des del començament del seu projecte, Melnikov va seleccionar una sèrie de símbols amb els que realitzaria fins a set muntatges diferents: la esfera del mon, la roda de la història, les cunyes triangulars, la torre, la falç i el martell, les banderes vermelles, o les consignes de “La Internacional”. Aquestes formes van ser progressivament sintetitzades i muntades com peces d’una gran maquinària, de fet, en algun moment es va pretendre incorporar el moviment com a material de la obra en forma de girs o rotacions. Al projecte final, els signes triats apareixen fosos en una composició marcada per un eix que dividia diagonalment una planta de 29,5 x 11m, segregant dos prismes iguals, de forma trapezoïdal (en planta i alçat) i de color vermell. L’escala, primer element dinamitzador pel seu doble efecte diagonal i per la seva pròpia funció circulatòria, estava acompanyada per una coberta composada per una seqüència rítmica de panells de fusta de color vermell entrecreuats. Donat que sorgien de les arestes superiors –inclinades– dels volums laterals, aquests plans s’anaven creuant –com un aleteig vermell– a diferents alçades fins coincidir a la zona central per sobre del replà de l’escala i de l’accés a les exposicions de la planta superior.

Aquest joc binari, que tenia un antecedent en un altre projecte del mateix any –el sarcòfag de Lenin– es transformaria en una de les constants del seu treball: la conciliació entre la composició clàssica i el dinamisme constructivista. A una banda de l’escala, i actuant com a contrapunt vertical, s’ubicava una torre d’alçada igual a la longitud del catet llarg dels triangles que conformen la planta. Sense basament, els tres pilars de la torre sorgien del terra cap al cel, arriostrats per uns plans triangulars. Agregant un nou efecte escenogràfic, aquests es succeïen segons intervals i inclinacions variables, en un crescendo que recorda les espirals presents en els croquis del projecte.
(F.A.P)

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2003 - Roser Casanovas, Mei Montaner, Gerard Tena
2003 - Eugenio Lara, Nunilo Miravilles, Noelia Solans
2002 - Ana Miquel, Joan Cané
2002 - Martinez, Rogers, Pippardi

VV.AA.(con textos de Otokar Mácel, Ton Salvadó, Ginés Garrido, Moisés Puente, Federico Soriano et altri) Konstantin S. Melnikov. Madrid: Electa, 2001.

VV.AA. Vanguardia Soviética 1918-1933: Arquitectura realizada. Barcelona: Lunwerg Editors, 1996.

COOKE, Catherine; KAZUS, Igor. Soviet architectural competitions 1924-1936. Londres: Phaidon, 1992.

KHAN-MAGOMEDOV, Selim O. Pioneers of Soviet architecture. Londres: Thames and Hudson, 1989.

STARR, S. Frederick. Melnikov: Solo architect in a mass society. Nueva York: Princeton University Press, 1981.

STARR, Frederick. Il padiglione de Melnikov all’esposizione universale de Parigi. Nueva York, 1978, Officina, Roma: Princeton University Press, 1979.

Konstantín S. Melnikov. Madrid: Ed. Electa, Instituto de Juan Herrera, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, 2004.

SALVADÓ, Ton (ed.), COHEN, J. L. COOKE, C. STRIGALER, A.A. TAFURI, M. Constructivismo Ruso. Barcelona: Ed. Del Serbal, 1994.