Cap a 1935, la mortalitat infantil a Anglaterra assolia valors molt alts, arribant al 114 per mil a les zones rurals. Una sèrie d’infermetats com la diftèria, la tos ferina, la bronquitis i sobretot la tuberculosi, afectaven de manera especial sobre els barris obrers, mostrant les llacunes socials del capitalisme anglès. El pla urbanístic per al districte de Finsbury proposat per A. Riley, procurava solucions a aquesta situació, incloent equipaments socials, habitatges i espais lliures. El grup Tecton, liderat per Lubetkin, va veure en aquella acció una oportunitat per a la desitjada i primera gran renovació urbana moderna de la Gran Bretanya.

El 1938 s’inaugurava el Dispensari, dissenyat per Lubetkin i el seu grup, situat juntament amb una amplia zona de jardins a Farringdon Road. L’autor rus exiliat a Anglaterra forçava al màxim, com ja era freqüent a les  seves obres anteriors, el sentit didàctic i comunicatiu de l’edifici, barrejant recursos moderns amb efectes monumentals de sabor clàssic.

La planta del Dispensari adopta la forma d’una gran “H”, a la que les ales laterals es presenten com dos braços protectors estirant-se cap endavant per rebre la població malalta mentre que el remat esbocinat de l’auditori sembla anunciar cap a l’interior del barri la bonanova de l’edifici protector. Completant aquesta vocació parlant i expressant el pas del mon de la enfermetat al de la curació i la salut, l’accés al centre es realitza mitjançant una rampa que situada a l’eix principal de simetria, creua el jardí deprimit que enfronta el carrer. El pont s’interseca amb la façana principal que a la vegada, forma un pla curvilini de maons de vidre orientat al sol i encaixat en un marc d’obra que emfatitza la seva lluminosa horitzontalitat. La composició dels tancaments exteriors dels cossos laterals en franges horitzontals, alternativament opaques i transparents, es complementa amb l’especejament de les finestres laterals en quadrats i rectangles que obeeixen a proporcions aures. Tan el cos principal com els laterals projecten ombres sobre un basament lleugerament enretirat i semblen flotar sobre el jardí, un efecte modern i vigorós que es contrapesa pel coronament de la façana principal amb un fragment de fris clàssic.

El vestíbul és un espai profusament il·luminat, que per la nit enlluerna el carrer recordant els valors d’aquesta “màquina de sanar” mentre que a l’interior, els murals pintats per Gordon Cullen reiteren les consignes higienistes.

El programa s’organitza en tres parts diferenciades funcionalment, que corresponen a diferents nivells: l’àrea de serveis al subterrani; la clínica a la planta baixa; i l’àrea d’oficines a la segona. Les circulacions i esperes discorren separades de l’espai d’atenció i la seva secció s’hi adié en proporció al fluxe de moviments i determina la ruptura de la ortogonalitat de la planta de cadascuna de les ales. L’esquema de planta lliure és consistent amb la modulació estructural i els recorreguts de les instal·lacions que, ocultes als ampits de les finestres i als falsos sostres, són fàcilment accessibles mitjançant panells movils i dispositius preparats per tal efecte.

F.A.P.