Història en Obres - Casa George D. Sturges

ISSN 1988-3765
Nº 05 / 2012
portal d'història de l'arquitectura moderna

Casa George D. Sturges

1939 -

Wright, Frank Lloyd

Brentwood Heights, Cal.

fusta, habitatge, maó, terreny inclinat, usonian, voladiu, work-space,

model interpretatiu

redibuixat

Casa G. Sturges, plànols

anàlisi

Dins del model usonià trobem cinc tipus diferents. La Casa Sturges pertany al tipus anomenat Lineal (Usonian-in-line ), que correspon a habitatges en planta baixa similars al model bàsic usonià però amb circulacions més reduïdes i menor perímetre exterior, el primer exemplar del qual és la Casa Lloyd Lewis (1939-42). Igual com a la Casa Herbert Jacobs (1938), la Casa Sturges es tanca al carrer i s'obre cap a l'interior, en aquest cas un terreny en pronunciada pendent i orientació cap al sud. Tant en aquest habitatge com en altres que el van seguir, com la casa Oboler (1940) o la casa Morris (1946), Wright busca projectar una imatge de promontori projectat cap a davant com si es tractés de dramàtiques capçaleres de ponts cap a l'infinit.

La imatge més característica d'aquesta casa és, justament, la gran terrassa ancorada a un nucli estructural sòlid de maons en què es fon l'element simbòlic de la xemeneia, suspès sobre l'exuberant vegetació de la zona. Per aconseguir-ho, l'edifici penja de l'extrem del turó volant dos terços de la seva longitud sobre un gruixut tronc en el qual s'oculta un espai per a taller. Cap al carrer, i com passa a la Lloyd Lewis, la casa avança un porxo que s'utilitza com a garatge per protegir els automòbils, retolat car port en els plànols de les usonianes.

L'ingrés a l'interior d'una planta rectangular de 14,80 x 5,70 m. aproximadament, sense comptar la terrassa, es produeix directament a la sala d'estar, que ha de ser travessada per arribar a les habitacions. Seguint aquesta estructura compacta, la cuina deixa de ser un espai independent i s'integra a la sala. Tant les habitacions com la sala d'estar es bolquen sobre la terrassa, la superfície de la qual equival a un terç de la superfície total de la casa. La terrassa es defineix mitjançant un recintat de taules encavalcades que reprodueixen la textura d'algunes parets de la casa i una pèrgola, element habitual a les cases usonianes. Però en aquest cas, la pèrgola adquireix una importància major, en la mesura que assumeix més funcions: serveix d'abric i protecció a l'habitatge, contribueix a la modulació de la llum i el seu gruix voladís subratlla la franja horitzontal de la terrassa. Així mateix, l'estructura de fusta de la pèrgola és la continuació de l'estructura de la casa i marca la posició dels elements verticals de la fusteria, transformant-se en un element imprescindible del concepte i la imatge final d'aquest habitatge.

Wright descarta en aquest projecte la típica paret usoniana de tres taulons i llistons per substituir-la per una successió de taules encavalcades que generen uns plans lleugerament inclinats, tant a les parets com a la barana de la terrassa. Aquest recurs reapareix en altres projectes com al primer projecte per a la Casa Willey (1932), les Cases Suntop (1939) o la Casa Rose Pauson (1939-42). Allunyats dels mecanismes estructurals dels mobles clàssics de quatre potes, seient i respatller, les cadires d'aquest habitatge -com a d'altres cases usonianes- estan majoritàriament compostos a partir de plans que s'intersecten amb el terra o entre si mostrant elements en voladís, perllongant-se així al mobiliari els principis experimentals d'aquest període de l'obra de Wright.

(FA)

obres relacionades

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2003 - Patricia Blanco, Joana Cornudella, Natalia Pastor
2000 - Magdalena Font Camps

LEVINE, Neil. The Architecture of Frank Lloyd Wright. Princeton, NJ : Princeton University Presscop, 1996.

BROOKS, ALLEN-HITCHCOCK, H.R. Y OTROS. Frank Lloyd Wright. Barcelona: Ed. Stylos,1990.

TREIBER, Daniel. Frank Lloyd Wright. Traducción: Yago Barja de Quiroga. Torrejón de Ardoz : AkalDL, 1996.

HITCHCOCK, Henry Russell. Frank Lloyd Wright: obras, 1887-1941. Barcelona: Gustavo Gili, 1978.

ZEVI, Bruno. Frank LLoyd Wright. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.

PFEIFFER, Bruce Brooks. Frank Lloyd Wright. Barcelona-México : G. Gili, 1998.

WRIGHT, Frank Lloyd (ed. por Yukio Futagawa). Frank Lloyd Wright, Vol 6: Monograph 1937-1941. Tokio: A.D.A.Edita, 1990.

SERGEANT,J.. Frank Lloyd Wright?s Usonian Houses. The case of the organic architecture. Nueva York: Watson-Guptill, 1984 (1961).

comentaris/assaigs

Alvarez, Fernando. "Frank Lloyd Wright. El regreso a la América de las maravillas" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009).

Alvarez, Fernando. "Frank Lloyd Wright. El espacio único y las leyes de la Naturaleza" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009).

Màster Restauració de Monuments d'Arquitectura