Història en Obres - Església Unitaria

model interpretatiu

redibuixat

Església Unitaria, plànols

anàlisi

Aquest edifici se situa en la part alta d'un solar a Shorewood Hills (Wisconsin), des d'on es pot seguir amb la vista la suau pendent fins a assolir el llac Mendota situat cap al nord. Com en altres edificis de l'època, en el disseny i la distribució de la planta Wright parteix d'una trama formada per triangles. Tanmateix en aquest cas, la geometria derivada de l'ús consistent d'angles a 60 i 120 graus va més enllà de ser una simple malla ordenadora per conduir també l'elaboració dels alçats i de la pròpia coberta així com també l'expressió dels seus continguts simbòlics. "Si el quadrat significa integritat, si l'esfera significa universalitat, el triangle significa aspiració. Aquesta és una construcció en actitut de pregària", dirà Wright en referir-se al seu disseny. Utilitzant la figura del triangle aconsegueix elevar la coberta expressant reverència sense necessitat de recórrer a un campanar, creant així el motiu més important en la imatge de l'església: un gran finestrall de planta triangular, esquinçat rítmicament per lames de fusta inclinades que deixa passar a l'interior la llum uniforme provinent del nord.

Conforme a la idea d'una unity aquest edifici és un centre social, una sumatòria de llocs de reunió, d'ensenyament i de culte, organitzats a partir d'una espina de circulació en direcció est-oest. L'accés des del parc es produeix per unes escales situades a l'ala est, protegides per la coberta en voladís. Des de l'accés seguim cap a la sala principal seguint un recorregut de dimensions reduïdes des del qual es pot tenir una vista prèvia al llac, o accedir a la recepció, la cuina, les oficines, o els lavabos, que miren cap al sud.

L'espai diàfan de la gran nau de l'església està dividit en dos àmbits: un de més baix orientat cap a sud que acull la xemeneia i alguns seients a manera de hall de reunió dels fidels a la sortida del culte. Aquest espai està separat del principal mitjançant una cortina de color vermell, pòrpora i verd que en obrir-se permet ampliar la capacitat fins a les 400 persones. Com sol ser habitual en altres esglésies unitàries, aquest espai té un caràcter polifuncional ja que les cadires, expressament dissenyades per Wright, es poden treure i emmagatzemar-se sota el púlpit. Aquest s'eleva sobre un sòcol de pedra en l'extrem nord i sobre aquest es troba el cor, cobert amb un pla que focalitza el so cap als fidels congregats. Més enllà de l'espai principal en direcció oest es situa l'escola dominical, un grup d'aules adossades les parets de les quals segueixen la direcció de la trama triangular i comunicades per un corredor des del qual es pot sortir a l'exterior i gaudir de les vistes. A aquesta ala se li agrega un apèndix en direcció sud-oest, per allotjar l'habitatge del predicador, seguint les pautes descriptes.

L'estructura portant es resol amb murs de càrrega construïts amb pedra calcària en mampostos similars als del Taliesin East mentre que la coberta és un entramat de fusta sostingut exteriorment amb xapes de coure i enguixat per l'interior. La seva construcció va començar l'any 1947, i a causa de problemes financers amb els proveïdors no es va finalitzar completament fins al 1951, any en què el propi Wright va reclutar els seus propis deixebles per venir cada matí des del Taliesin i treballar pintant, enguixant, completant el mobiliari i donant els últims acabats a l'interior. L'església es va obrir finalment amb una conferència de Wright i un concert dels membres de la fundació Taliesin.

(F.A.P.)

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2004 - Catalina Aguilar, Olivia Cano, Carlos Javier Verdugo

LEVINE, Neil. The Architecture of Frank Lloyd Wright. Princeton, NJ : Princeton University Presscop, 1996.

BROOKS, ALLEN-HITCHCOCK, H.R. Y OTROS. Frank Lloyd Wright. Barcelona: Ed. Stylos,1990.

TREIBER, Daniel. Frank Lloyd Wright. Traducción: Yago Barja de Quiroga. Torrejón de Ardoz : AkalDL, 1996.

HITCHCOCK, Henry Russell. Frank Lloyd Wright: obras, 1887-1941. Barcelona: Gustavo Gili, 1978.

ZEVI, Bruno. Frank LLoyd Wright. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.

PFEIFFER, Bruce Brooks. Frank Lloyd Wright. Barcelona-México : G. Gili, 1998.

WRIGHT, Frank Lloy (ed. por Yukio Futagawa). Frank Lloyd Wright, Vol 7: Monograph 1942-1950. Tokio: A.D.A.Edita, 1990.