Història en Obres - Teatre a Jyväskylä

model interpretatiu

redibuixat

Teatre en Jyväskylä, plànols

anàlisi

Aquest projecte forma part d'un encàrrec que Aalto rep el 1964 per al disseny del Centre administratiu i cultural per a Jyväskylä. En l'esmentat projecte Aalto havia situat el teatre a l'ala nord-est (a la cantonada dels carrers Kilpisenkatu i Vapaudenkatu) d'una plaça cerimonial al llarg de la illa de l'Ajuntament. L'edifici acollia un auditori asimètric de 500 localitats i la seva façana irregular es girava cap a la plaça, mentre que l'escenari ocupava l'angle del carrer Kilpisenkatu. Quan Aalto construeix la central de policia al terreny adjacent, Aalto modifica la planta del teatre simplificant la solució de la coberta. Novament, el 1972, el projecte pateix un nou canvi quan se li incorpora un auditori a l'aire lliure en l'espai entre la Sala del Consell Municipal i el teatre, utilitzant la forma lliure de la paret de la central de policia com a fons. Paral·lelament, es gira l'eix d'escenari i auditori per ajustar-los a una nova orientació de la façana principal, aquesta vegada cap al costat del carrer Vapaudenkatu. En aquest pas, la platea va augmentar a 620 localitats.

L'accés al teatre es pot realitzar de dues maneres: des del nivell del carrer Vapaudenkatu s'arriba a la planta baixa, on també és el restaurant, o des de la plaça, a la façana sud-oest, que és en el nivell superior i permet accedir directament al primer pis on es troba el foyer. Aquest és un espai a doble altura, molt ampli i en forma de "L", i al costat de l'auditori són els espais on es concentren els esforços principals d'Aalto en el tractament del detall. Els locals annexos, lògies, despatxos, vestidors, etc. s'agrupen a la façana lateral, sobre el carrer Kilpisenkatu, orientada en nord-est i componen la zona més rígida del programa, d'ús restringit al públic.

Dos conceptes principals convergeixen en la definició del volum: una unitat rectangular que segueix l'alineació dels carrers i un altre volum superior que conté l'auditori i la torre superior. Aquesta independència de l'auditori s'expressa aquí en la forma lliure assentada sobre una espècie de basament ja que una part del programa auxiliar s'ha portat al soterrani fent que aquest pugui actuar com un nou terreny mal·leable, en el qual el terra pot ser tallat lliurement. Aquesta solució es troba en altres projectes d'Aalto com la Sala de Concerts d'Hèlsinki, el teatre d'Opera de Essen o el Teatre de Seinäjoki, amb diferents variants. Ja que per motius tècnics i acústics es necessita d'una doble pell o fals sostre independent de l'estructura, Aalto independitza el sostre de la coberta, amb el qual, alliberat també per la seva relació amb els pisos inferiors, pot "tallar" amb llibertat l'espai de l'auditori. Així, l'edifici es divideix en dues parts però aliè a tota idea de juxtaposició, la part basamental i contínua integra i absorbeix les peces singulars. El basament obté la seva elaborada complexitat a través del disseny de les diferents plantes, la qual cosa es completa en secció amb una gran llibertat d'altures. Les sales s'integren als nivells superiors d'aquesta planimetria horitzontal com peces singulars però s'independitzen per adquirir un volum i secció propis. És possible establir una similitud entre aquest teatre i el teatre d'Opera de Essen on, malgrat la utilització de geometries dispars no es veu reflectida en el volum on preval la condició unitària.

El llenguatge exterior d'aquest edifici es defineix a partir de la utilització gairebé monotemàtica de peces de ceràmica blanca, similar a la de la biblioteca de Rovaniemi i gelosies verticals de formigó blanc.

(FA)

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2004 - Marta Ruf, Xavier Huguet, Jaume Alcover
2006 - Sònia Pou Puertas, Anna Maria Ribas Juncà, Ariadna Salvia Noguer

GIEDION, Siegfried. Alvar Aalto. L'Architecture d'ajourd'hui: L'ouvre d'Aino et Alvar Aalto. 1950, mayo, no. 29, pp. 5 a 35.

AALTO, Alvar. Alvar Aalto. (3 tomos). Basilea: Ed. Birkhäuser,1963 (1º ed).

BROSA, Víctor (ed.). Alvar Aalto. Barcelona : Serbal, 1998

FLEIG, Karl.Alvar Aalto. Barcelona: Ed. G. Gili, 1977

WESTON, Richard. Alvar Aalto. Londres: Ed. Phaidon, 1995.

SCHILDT, Göran. Alvar Aalto. The Complete Catalogue of Architecture, Design and Art. Londres: Academy Editions, 1994.

SCHILDT, Göran. Alvar Aalto: masterworks (Rev. Ed). Londres : Thames and Hudson, 1998.