El 1965, Louis Kahn rep l'encàrrec per dissenyar la Biblioteca i el menjador per a la comunitat de l'escola preparatòria de la Phillips Exeter Academy. L'edifici s'havia de situar en un entorn en el qual predominaven edificis neo-georgians, a l'oest d'Elm Street, ocupant el lloc de l'antiga casa principal de la propietat. El programa de la biblioteca requeria allotjar 250.000 volums de la col•lecció general, revistes especialitzades, llibres descatalogats, aules per a seminaris i àrees de treball per a 400 estudiants i remarcava que "lluny de ser un mer dipòsit de llibres i revistes, la biblioteca moderna esdevé un laboratori per a la investigació i experimentació, un refugi serè per a l'estudi, la lectura i la reflexió, el centre intel·lectual de la comunitat".
La Biblioteca -el projecte ideal per a un arquitecte, segons Boullée- és més rígidament clàssica que els seus treballs anteriors: una planta quadrada dividida en nou quadrats menors, amb un quadrat lliure al centre, o un gran cub (34 x 34 x 24) amb un cub central buit, o tornant a Boullée, un buit esfèric. No hi ha majors canvis en les tres versions que Kahn desenvolupa entre 1966 i 1968: la primera fins a octubre 1966, la segona fins a Juliol 1967 i la tercera, fins i tot noviembre1968. El primer lliurament mostra un edifici dividit en tres parts inscrites en una planta quadrada: una zona interior de formigó de tres altures rematada per un sostre piramidal, una zona intermèdia amb mezzanines per a l'emmagatzemament de llibres on predomina la fusta i una zona exterior contenint espais de treball i lectura, expressada per una façana de maons. Aquesta morfologia estructural, encarregada de diferenciar la forma i l'ús dels espais es manté invariable al llarg de les tres etapes esmentades.
Les variacions i ajusts -de vegades com a conseqüència de restriccions imposades pel client- tenen lloc fonamentalment en diferents aspectes del que Kahn anomenaria el Disseny de l'edifici: les façanes, les cantonades, la secció i la resolució de la il·luminació zenital central. Les façanes de la primera versió es composaven de seqüències d'arcs de mig punt de mao, que en la versió definitiva es transformen en uns subtils arcs plans sobre intercolumnis estrets; a l'interior aquests donaran lloc als espais de lectura individual, "una mena de lloc descobert als plecs de la construcció", segons el propi Kahn declara. Les cantonades perden, ja des de la segona versió, unes torres triangulars que articulaven els canvis de ple per presentar-se com plans recedits respecte de les façanes principals amb dues conseqüències: la major independència formal dels plans de façana i el trasllat de l'accés des de les torres a l'eix de l'edifici i més a prop de l'hall principal. La secció canvia en eliminar-se una mezzanina, el que provoca una ruptura en la igualtat entre plantes expressada en façana. Finalment, l'aparell zenital evoluciona des de la forma piramidal fins a adoptar la forma de dues grans aspes de formigó creuades i girades en diagonal respecte de la planta.
(FA)
|