Aquesta casa destinada a la familia de Marie y Harry Gullichsen, bons amics d’Aalto, es situa sobre la falda d’un petita colina arbrada a les afores de la ciutat de Noormarkku, Finlandia. Els primers croquis revelen un seguit d’elements que mostren l’impacte de la Fallingwater (Casa Kaufmann) de Wright (1936) sobre l’arquitecte finés, com els sortints, els voladius, la col·locació més enlairada o la centralitat de la xemeneia. Posteriorment Aalto va adquirint més familiaritat amb el programa, el terreny i la orientació solar, incorporant al mateix temps alguns procediments tradicionals per composar els diferents elements de la vil·la. Es pot comprovar com tots els elements de la planta s’inscriuen en un quadrat, que l’espai interior està dins un quadrat doble (deixant fora la sauna, la piscina, la pèrgola i gran part del pati), que un tercer quadrat limita les estances públiques principals, i que un últim quadrat assenyala el saló de la vil·la, a on es troben la llar de foc principal i la biblioteca.
Els dos usos principals de la planta baixa (zona pública i àrea de servei) defineixen la composició dels espais i expressen un joc d’oposicions característic en el primer Aalto: el quadrat de la zona pública, d’un caràcter molt obert i sense divisions –fins i tot integra una petita galeria d’art- i el rectangle de l’àrea de servei, molt tancat. En el lloc a on es troben ambdues peces, es retiren per a assenyalar l’accés a l’edifici o es desplacen per a crear el jardí interior, que l’apropa a solucions tradicionals com el pati italianitzant freqüent als habitatges urbans finesos del segle XIX. Dins aquest procés és fonamental el progressiu tancament del “pati” verd amb la prolongació oberta del menjador a l’est, la peça aïllada de la sauna al nord, el “llac” de la piscina al nord-oest i una pèrgola situada a l’oest, que desapareix al projecte definitiu.
El segon pis està format per un vestíbul íntim al qual s’accedeix per l’escala principal i al que donen les habitacions dels pares separades per un bany comú i les dels fills que s’obren a un espai de jocs; les habitacions pels connvidats, sobre l’àrea de servei, s’obren cap al bosc, i no tenen visuals al pati. L’estudi de Mairea s’ubica també en aquesta planta i s’expressa com un volum corb de fusta de teca sobre un accés secundari (accés principal en el primer projecte), comunicant-se directament amb el jardí d’hivern, per darrere de la llar de foc en planta baixa.
En aquest veritable opus con amore, l’interès d’Aalto per els detalls que humanitzen l’arquitectura es pot comprobar en el tractament del pilars, de la marquesina o de l'escala principal. Els pilars circulars que defineixen la major part de l’estructura es presenten sols o geminats i folrats parcialment amb teixits vegetals a l’alçada del contacte humà, desdibuixant el seu paper únicament estructural. Aquesta actitud es fa encara més palesa a l’estructura de la marquesina de l’accés en la que es confonen els elements estructurals de fusta amb els que conformen la gelosía que oculta la zona de servei de la casa i acompanya el gest d’acollida. Aquest recorregut continua fins arribar al hall d’accés, a on es troba un mur –arrebosat i amb elements circulars de fusta- que descriu una corba asimètrica tot suggerint dues direccions: el saló i la zona de servei. L’escala de fusta que permet pujar al primer pis des del saló es constitueix en un element en el que es sintetitzen estructura, funció, raó i natura.
|