L’Ajuntament de Rodovre s’emplaça a una expansió urbana desenvolupada sobre un cinturó verd estès entre el Llac Damhussoen i les fortificacions de Vestvolden. Es preveia la construcció d’altres edificis institucionals, però només es varen consumar l’ajuntament (1956) i la biblioteca (1969), ambdós de Jacobsen i el centre comunitari (Dissing+Weitling, 1978). Malgrat haver generat un espai excessivament obert per a ser percebut com a plaça cívica, les dimensions de l’edifici (14 x 91m en planta, PB + 2), permeten que actui eficaçment com a articulació entre les zones est i oest de la ciutat. La façana oest mira a la ciutat, els testers nord i sud romanen ocults rera alineacions d’arbres, creant un filtre visual i emmarcant el pas en vers l’accés a l’edifici. Per contrast, la façana est ofereix la imatge d’un solitari volum horitzontal recolzat serenament sobre el pla verd.

Seguint una característica freqüent a la seva obra, Jacobsen agrupa volums ortogonals, a cadascun dels quals els assigna funcions diferents. El volum major acull el vestíbul, lleugerament escorat a l’esquerra al mig d’una planta dedicada a les zones de treball. Travessant aquest espai es troba un corredor vidriat de 13m de longitud que condueix a la Sala del Consell Municipal, la proporció de la qual (13 x 22m, 1 planta) es desprèn de la secció àurea. A la planta primera es troben el despatx de l’alcalde a l’extrem sud de la planta, les oficines de l’auditor, comptabilitat i altres. La segona planta està ocupada pels departaments tècnics, una sala de recepcions i la cafeteria.

La realció de dos cossos articulats per una passarel•la es torna a fer present a altres obres del mestre danès com la Fàbrica Novo (1934), el St. Catherine’s College (1960), el projecte per al Concurs de la OMS (1960) i el Banc Nacional (1966-78). Per tant, l’esquema simètric del corredor i la seva solució estructural concentren tot el pes en dos pilars centrals, deixant el forjat en voladiu (en aquest cas prefabricat) cap els dos costats, com a les oficines Jasperson (1955) o al projecte per al Concurs de l’Ajuntament de Marl (1964).

A diferència de les façanes de Aarhus o Soellerod, de finestres aïllades –quasi quadrades- es disposen com a perforacions rítmiques al pla petri., a Rodoevre Jacobsen opta per un mur cortina, del que és referència confessada l’edifici per al Technical Center de la General Motors de Eero Saarinen. El seu ritme, predominantment vertical, absorbeix dos elements: la finestra, de proporció 1:2, i l’ampit de vidre mate que respon a la secció àurea. Els testers cecs estan revestits en pedra negra de Solvag; cercant emfatitzar les diferències de caràcter entre els dos edificis, el mur cortina del cos del Consell es retira respecte els testers, mentre el de l’edifici major se situa lleument per davant.

Al marge de la cuidadosa elecció dels materials, Jacobsen produeix una sèrie de dissenys per a alguns elements del mobiliari o detalls memorables com l’escala central, on un pota fent zig-zagues travessa l’espai sostenint ingràvids esglaons o els subtils sistemes d’il•luminació interior.

Fernando Álvarez Prozorovich