Història en Obres - Església de les tres creus

model interpretatiu

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, planta principal

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, estructura sostre

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, vista superior

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, vista general lateral

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, vista general posterior

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, secció longitudinal

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, vista de l'interior 1

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, vista de l'interior 2

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, detall d'estructura del sostre

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, interior amb disposició de mobiliari

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, vista lateral

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, planta principal amb mobiliari

redibuixat

Església de les 3 creus a Vuoksenniska, plànols

anàlisi

L'església de Vuoksenninska, anomenada també de les Tres Creus, formava part del Pla Director d'Ordenació de la comunitat industrial d'Imatra, al sud-est de Finlàndia, acabat el 1953. Es tractava d'una ciutat de nova fundació que absorbia tres poblacions preexistents (Imatrankoski, Vuoksenninska i Tannionkoski), on Alvar Aalto preveia una població de 100.000 habitants, un terç dels quals viuria en cases unifamiliars i la resta en blocs d'apartaments, entenent a Imatra com una espècie de ciutat-bosc, sense parcs artificials.

Aalto comença a treballar en la planta per a aquesta església el 1955 i es completa el 1958. En un article aparegut a la revista Arkkitehti núm. 12 el 1959, el propi Aalto diu que l'església és un producte de la maduració de les seves experiències. En el seu escrit, Aalto pren com exemple un problema que havia resolt d'una manera totalment diferent de l'església de Seinajöki (1951-60): el conflicte latent entre les activitats religioses i les funcions pràctiques, en especial en el cas de les comunitats industrials, amb el consegüent perill de pèrdua de monumentalitat i capacitat de simbolització de l'edifici destinat al culte. El disseny de Vuoksenninska sembla començar a partir de la forma general de trapezi irregular, habitual en altres esglésies d'Aalto, que evoluciona cap a una forma resultant de l'addició en planta de tres halls acompanyats formalment per les ondulacions del sostre i separats per parets corredisses, les quals poden separar o integrar l'espai fins a arribar a allotjar una comunitat de 800 persones. Tres focus arquitectònics, propis del culte luterà, l'altar, el púlpit i l'espai per l'òrgan i el cor organitzen l'espai interior. A això se li agrega la importància donada a una bona acústica que determina l'aparició i a la forma de les parets laterals, amb un contrast molt gran entre les parets del sud-est , mes planes, i les corbades sobre el costat nord-oest. L'acústica va ser estudiada empíricament mitjançant un model en l'estudi, jugant amb les variacions en els reflexos sobre la superfície del sostre dels raigs de llum emesos per una font col·locada al púlpit de forma tal que el volum i la direcció de les ones pogués ser investigada.

Tanmateix, amb l'excepció de les corbes de la façana nord, l'organització tripartida no és perceptible des de l'exterior. L'església posa en evidència el mecanisme de doble pell freqüent en obra d'Aalto: les parets interiors i exteriors del costat aquest tenen dissenys diferents i les ondulacions de les cobertes no es corresponen amb la coberta de coure exterior. L'accés principal es produeix per l'est, també utilitzat per als funerals, casaments i altres ritus. En l'extrem nord hi ha una entrada separada a la capella reservada per a les processons. Hi ha tres entrades més ubicades a l'oest destinades a facilitar l'ús de les diferents dependències.

A Seinäjoki, el tríade és la constant: tres pobles, tres halls, tres encreuaments, tres focus i finalment, la torre, molt alta - aproximadament la mesura de la planta- es divideix en tres a la seva culminació i junt a l'altar es poden veure tres senzilles creus commemorant no només a Crist, sinó el drama de Crist i els dos lladres.

(FA)

bibliografia

Redibuixat i model interpretatiu realitzat per:

2001 - Sabetai Levi
2002 - Roberto Gonzalez, Luz Santpere, Javier Solans
2000 - Jenifer Perna, Isabel Monterde, Leticia Castañeda

GIEDION, Siegfried. Alvar Aalto. L'Architecture d'ajourd'hui: L'ouvre d'Aino et Alvar Aalto. 1950, mayo, no. 29, pp. 5 a 35.

AALTO, Alvar. Alvar Aalto. (3 tomos). Basilea: Ed. Birkhäuser,1963 (1º ed).

BROSA, Víctor (ed.). Alvar Aalto. Barcelona : Serbal, 1998

FLEIG, Karl.Alvar Aalto. Barcelona: Ed. G. Gili, 1977

WESTON, Richard. Alvar Aalto. Londres: Ed. Phaidon, 1995.

SCHILDT, Göran. Alvar Aalto. The Complete Catalogue of Architecture, Design and Art. Londres: Academy Editions, 1994.

SCHILDT, Göran. Alvar Aalto: masterworks (Rev. Ed). Londres : Thames and Hudson, 1998.