Història en Obres - Centre Cívic de Kiruna

model interpretatiu

Centre cívic a Kiruna, planta de conjunt

redibuixat

anàlisi

El 1958 Alvar Aalto participa en un concurs per al disseny de l'Ajuntament de Kiruna, al Nord de Suècia. Kiruna era una localitat amb un paisatge fortament marcat per l'activitat minera, al que la proposta d'Aalto intenta respondre com queda evidenciat en els alçats panoràmics que prepara, en els quals incorpora la visió del paisatge circumdant. L'emplaçament triat permet gaudir a l'estiu d'una magnífica vista cap al llac Luossajärvi i dels pendents aterrassats del turó Luossovaara. En la proposta d'Aalto -el lema del qual era Aurora borealis- l'ajuntament i l'edifici comunal es col·loquen orientats cap a aquestes dramàtiques visions resultat de la barreja del paisatge natural i els aterrassaments produïts per restes de l'activitat minera.

Una gran plaça, situada a est i en contacte amb els circuits d'accés vehicular, defineix una plataforma plana que enllaça els dos cossos principals objecte del projecte amb un tercer edifici més baix, aparentment preexistent, ubicat cap al sud. Aquesta plataforma adopta dues solucions segons les versions del projecte. En la primera d'elles, es divideix en tres grans peces, unides per escalinates que limiten una de l'altra i que finalment busquen un major fusió amb la topografia; i en la segona, la plataforma s'apunta al paisatge com una terrassa de límits tous que es fan eco de les variacions topogràfiques que enfronta.

Igual com en altres programes similars com l'Ajuntament de Seinajöki (1961) o Saynätsalo(1949), Aalto intenta crear una plaça aterrassada dominada i gairebé embolicada entre l'edifici de les oficines al nord i una mica més cap al sud, el corresponent al Consell municipal (50 membres), el jutjat del districte i les seves oficines, i una galeria d'exposicions. En aquest cas, a diferència dels anteriors, el primer edifici és més alt (cinc nivells) de planta estreta, i plegada asimètricament en tres costats de diferent longitud, i el segon és aproximadament trapezoïdal i de menor altura, permetent així la correcta orientació i asolejament de l'edifici principal. Ambdues peces estan connectades subterràniament i l'accés es produeix per la cara nord-est de l'edifici principal, a través d'un vestíbul que, segons pot deduir-se dels plànols, va ser imaginat per Aalto com un potent buit de cinc altures, recordant amb els seus murs bolcats cap a l'interior les sensacions espacials del Pavelló de Nova York (1939).

La cara nord de l'edifici més alt, gairebé sense obertures, s'aixeca amb una gran inclinació que es fon amb la forma de la coberta i que recorda els talussos artificials presents al paisatge i abstrets en els alçats del projecte. Aquest importantíssim plànol es revesteix en ceràmica i xapa de coure, facilitant l'escorriment de les acumulacions de neu a l'hivern i constituint una forma rutilant sota la lluminositat horitzontal pròpia dels estius nòrdics. Pel costat sud, sobre el qual es bolquen les oficines, la façana és vidrada, actuant com un bol receptor de la llum i la calor solar.

(FA)