|
model interpretatiu
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
redibuixat
|
Església de Lahti -concurs, plà nols |
anà lisi
|
El març de 1950, Alvar Aalto, va guanyar el primer premi del concurs per a l'església i centre parroquial de Lahti amb el projecte "sinus". Aquesta església, la primera projectada per Aalto després de la Segona Guerra Mundial havia de ser la més important per a la ciutat de Lahti i es col·locava en un encreuament d'avingudes del centre. El projecte constava de tres parts: l'església i el campanar d'una banda i el centre parroquial, per l'altre, a diferents altures i connectats a través d'un pont per als vianants constituint-se en una espècie d'acròpolis de la ciutat, Tanmateix, aquest primer disseny no va ser dut a terme per qüestions econòmiques i d'emplaçament, construint-se'n una altra en un emplaçament diferent, a finals de la dècada dels setanta, seguint un altre projecte del mateix Aalto (1970). El 1951, Alvar Aalto va utilitzar una variant de la planta i la secció de l'església de Lahti per al concurs de les dependències parroquials i vicaria de Seinäjoki. Aquests dos projectes marquen la sèrie d'investigacions formals sobre la figura trapezoïdal amb la idea de la composició per parts mitjançant l'addició d'espais i la descomposició minuciosa de la figura trapezoïdal. Aixà projecta les esglésies de Seinäjoki (1951), la de Las tres creus a Vuoksenniska (1956), la del Centre parroquial de Wolfsburg, (1959), la de Riola a Bolonya, (1966), la del Centre Parroquial en Zúrich-Altstetten, Suïssa (1967), la del centre parroquial de Detmerode (1963-68) i la corresponent al segon projecte de Lahti(1970) on només manté del primer la forma trapezoïdal en planta i secció. Al marge de les qüestions formals, Aalto deixa clar a Lahti que ja no solament concep l'església com un monument per rebre als fidels sinó que ho entén amb tota la seva varietat plurifuncional. El projecte consta de tres parts : campanar , església i centre parroquial, i se situa a sobre d'un turó . El campanar, col·locat separat cap a l'oest de l'església, és de planta quadrada , té elements verticals en façana i la part superior és envidriada. La posició que ocupa i els seus gairebé 50 metres d'altura fan que es converteixi en un monument i sÃmbol de tota la ciutat, coronat per un enorme rellotge. El material predominant a les façanes és el maó, material amb què Aalto comença a treballar a partir de l'Ajuntament de Saynätsalo (1948). La façana oest sobre la qual es desplega un conjunt escultural és la principal de l'església. Les façanes longitudinals estan recobertes per una segona pell formada per una espècie de mur cortina de vidre. El centre parroquial en forma "d'U" amb dues sales grans i una petita plaça davant l'entrada se situa en l'altre costat del carrer. Des de l'església s'hi pot accedir mitjançant una passarel·la elevada. La planta de l'església té forma de falca i respon a un esquema bastant simètric -en comparació amb les esglésies que Aalto realitzaria després- estrenyent-se cap a l'altar ubicat cap a aquest i paral·lelament, la secció disminueix d'altura en aquesta zona. Es tracta d'una nau llarga d'uns 48 m de longitud -una mesura gairebé igual a la del campanar- i entre 10 i 12 m d'altura segons el punt. L'estructura és de pilars que es van obrint en tres branques cap a dalt, per deixar entrar la llum natural a través de la façana vidrada; aixà mateix el sostre és còncau a la secció transversal, mentre que longitudinalment està format per una sèrie de concavitats que se succeeixen fins a l'altar. Ambdós temes seran represos a Seinajöki. (F.A.P.) |
obres relacionades
bibliografia
|
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 1996 - Guiomar Grande, Manuel Morante, Jordi Ramos 2006 - Maria Victòria Pagès Solé, Raquel Sanchez Ferrer |
|
GIEDION, Siegfried. Alvar Aalto. L'Architecture d'ajourd'hui: L'ouvre d'Aino et Alvar Aalto. 1950, mayo, no. 29, pp. 5 a 35. AALTO, Alvar. Alvar Aalto. (3 tomos). Basilea: Ed. Birkhäuser,1963 (1º ed). BROSA, VÃctor (ed.). Alvar Aalto. Barcelona : Serbal, 1998 FLEIG, Karl.Alvar Aalto. Barcelona: Ed. G. Gili, 1977 WESTON, Richard. Alvar Aalto. Londres: Ed. Phaidon, 1995. SCHILDT, Göran. Alvar Aalto. The Complete Catalogue of Architecture, Design and Art. Londres: Academy Editions, 1994. SCHILDT, Göran. Alvar Aalto: masterworks (Rev. Ed). Londres : Thames and Hudson, 1998. |
comentaris/assaigs
|
|
Alvarez, Fernando. "Alvar Aalto. La utopÃa afable" (Guions de classe: Història de l'art i l'arquitectura, 2009). |
